12 de mayo de 2010

Desafecciò? O carallots que ja no enganyen.

Desafecciò política, per la política, per els polítics. Molt es parla darrerament, i es posa l'accent sempre que toca visita a les urnes, i el Sr. Abstenciò triomfa com l'Avecrem. Després d'haver votat, diumenge, seus al sofà a veure les tertúlies dels partits, representats a la TV per algun càrrec de segon ordre (que no pas menys important), ben moderats per un potent periodista coneixedor del tema. I parlen i no callen, buscant arguments per la victòria del Sr. Abstenciò, pontifiquen, i no callen, no callen.

Es un dels problemes: que no callen. I si no callen, estan impedits per escoltar. Al poble, al ciutadà. Al que té estudis, al que els va deixar, al que no hi va tenir accés. Al que treballa, a l'aturat, a to-o-o-o-ta la gent dels anuncis Coca-Cola tan simpátics, que són ni menys ni més qui els ha de votar, valorar, qualificar, jutjar, en poques paraules: creure en ells.

Combatre la desafecciò política: molt encomiable. Es a dir: com intervenim amb el votant perquè voti, perquè cregui en els polítics. En la muniò d'impresentables que varen tenir la sort de fer carrera en un partit, i la suma de tres perdedors, o l'arrel quadrada de quarts de mig kilo de tonteria, els va donar un escò. I moltes vegades “renyen” al votant, per indiferent, per no voler participar de la “gran festa de la democracia”. Es a dir: acaben culpabilitzant-me a mi, a tú.


Jo li donaria una volta: combatre la desafecciò política hauria d'esser lluitar contra els polítics i les seves maneres, que amb quatre honorables excepcions, campen per els seus respectes a tota la península ibèrica (centrem-nos aqui, d'acord?). No es tracta de intervenir amb la poblaciò, sino amb ells. Fer-los entendre que s'ha acabat la festa, com ara ens pretenen recordar qui s'han passat la vida de festa, als que no hem tingut mai cap festa. Noms? No cal, tots els coneixem. I ells s'en ocupen de que no oblidem els noms, procuren ser noticia cada dos dies.

Ficar-los al cap que fer política és una tasca seriosa, important, de servei al poble, no a ells mateixos. Que Naseiro errava quan va dir allò de "estamos en política para forrarnos". Que desapareguin per sempre les fotos que acompanyen aquesta humil opiniò. Que d'una vegada per totes sàpiguen que si la gent n'estem farts d'alguna cosa, és d'ells, no del FMI, la crisi, la UE, la OCDE, la UN, la capa d'ozò, del BCE, que molts ciutadans potser ni tenen clar el què son. Que són la pitjor generaciò de mantinguts a cós de rei que hi ha. Que ja n'hi ha prou. Que deixin de mentir a diari, que un, només un d'ells reconegui en públic que s'ha equivocat, ni que sigui un cop. Tindrà el meu vot si ho fa, paraula.

I que treballin, de veritat. Escric això després del plé al parlament español, amb la forta retallada pressupostària imposada per Brusel.les. Algú, d’algun partit d’oposiciò ha fet el més mínim esforç per col.laborar amb unes decissions doloroses?. No pas! No anessim a perdre un vot. Perdrán més d’un vot. No es pot agafar la bandera de l’antisistema, de neo-comunistes de salò, de pijo-sindicalistes amb sous públics indecents; no es pot viure amb la negaciò permanent, d’allo que tu mateix demanaves, però si ara ho fa el teu rival, no ho acceptes. Una Esquerra autista i amb el rellotge aturat fa 40 anys, i una ultradreta (sí, ultra… ofenc algú? Ho sento) ultramontana, hereva d’un tirà que no fa pas massa encara que va deixar el món.

Que si els pago el sou, vull que em serveixin d’alguna cosa, no que es serveixin. Que facin un acte de contricciò, que promoguin sang nova als partits. Que em demostrin que valen la pena, dia a dia. Llavors la desafecciò s'haurà acabat. I potser, només potser, començarem a creure en ells, en el que fan.

Ah! que no apareguin fotos de "encantadors polítics" del psc o del psoe no vol dir rés. Son todos los que están, pero no están todos los que son.

2 comentarios:

  1. Certament, i com bé apuntes, en el cas de Catalunya la desafecció s'ha conreat intensament aquests últims anys amb un govern com el que tenim, engendrat únicament per barrar el pas de la Generalitat al legítim guanyador de les eleccions, i encapçalat per un PSC-PSOE que ha estès per arreu de l'Estat la fòrmula catalana de pactes anti-natura (Illes, Galícia, País Basc)

    Però en l'alt nivell de desafecció-abstenció que pateix el sistema de representació política, a Catalunya, també ha incidit el fallit globus de l'Estatut. Un globus que s'ha anat desinflant des del mateix estadi inicial en què el text va sortir aprovat per ampli consens a la cambra catalana; la retallada imposada pel Constitucional serà el "descabello final" de l'Estatut (emprant termes taurins que tant agraden al sector ultra del Constitucionl), culminant l'agonia d'un text que, primer, ja es va esmenar substancialment a les Corts espanyoles, per tot seguit aigualir l'aplicació del cabdal capítol del finançament.

    En definitiva, ens trobem que, només amb trenta-dos anys des del restabliment de la democràcia, ja tenim tota una generació desenganyada i farta de la política. Tot un pèssim rècord que no fa albirar el futur amb massa optimisme.

    ResponderEliminar
  2. Hi ha a molts llocs d'Espanya que viuen molt bé,hi ha sobre ens criticant, son els polítics, que ho fan. Es diferent ser un polític per vocació, per què li agradi la política. O els que només volen el poder i res més. I aquest fan molt mal. Ja que les persones es van en mica, en mica, perden la il·lusió.
    Estar clar que necessitem polítics, però trobar, bons polítics no hi han gaires. I això fa molt mal.

    ResponderEliminar