3 de mayo de 2010

INFLACIÒ REAL? CRISI EUROPEA?

Europa, a causa de la crisi desfermada per el sector bancari mundial, encapçalat per el que es podria anomenar la gran estafa americana de les subprime, ha passat i está començant a sortir d'una gravíssima crisi econonòmica com mai s'hauria esperat. Tot i que veus autoritzades ja havian alertat dels greus perills que es corrien.


L'any 2008 i bona part del 2009, seran recordats com el punt d'inflexiò d'una economia, que s'ha mostrat molt més feble del que els europeus suposavem a primers del segle XXI.

Però la vella Europa és forta, té bones arrels, i tot era qüestiò de temps que reprengués la seva activitat, lenta però fermament. Així ha estat. Amb totes les dificultats que volguem, i malgrat les trabetes inevitables d'algun soci, com ara Grècia, Europa ha engegat motors i això es nota molt en el tràfic de mercancies a i desde, sobre tot des de l'Extrem Orient. I aquí, els socis més febles, com Espanya, estan en franca desventatja. M'explico.

Un contenedor standard de mercancia, de 20", capacitat per 30 metres cúbics de càrrega real, i un tonatge de uns 16.000 kilos costava, en trajecte Shanghai-Ports de la Mediterrània, uns 600,00 dòlars a finals del 2008. Un preu realment baix, tanmateix lògic per la oferta-demanda del mercat. Les companyies navilieres, es parla que han perdut prop de 500 mil.lions de dòlars a causa de la crisi, contenidors buits, rutes escapçades i manca de negoci.


Amb l'inici de la recuperaciò, les navilieres han vist molt incrementada la demanda Est-Oest. No han représ rutes que havien deixat, volem estalviar, o més aviat, no gastar, retallen fins i tot temps de trànsit a Europa per estalvi de combustible. I apugen els preus, com seria lògic. Però la pujada de preus ha estat del tot desorbitada. Ben cert que la gran majoria de navilieres són empreses privades, o que tenen poca influència dels governs dels seus països, per tant no estan subjectes a control sobre els seus preus; però no podem oblidar que la gran majoria, es mouen per interesos polítics molt forts. Arrivats a aquest punt, des de la tardor del 2009, aquell contenidor que havia costat 600.00 dòlars, ha arrivat a costar 1.900,00. El producte a transportar: el mateix. El preu del producte: el mateix, o abaratit en el mercat europeu, per allò de la crisi i mantenir qüota de mercat. Us sona?. El transport públic apuja preus, sempre i curiosament per damunt de la inflaciò; el combustible puja lenta però sostingudament, serveis como la llum, el gas, l'aigua... inflaciò d'un 1%?. Real?. Reajustament li diuen. I són d'esquerres.

Un importador alemany, amb el negoci rutllant de nou, té que refer control de costos i repercutir el preu en el producte. El mateix li passa a un francés, anglés, belga... tot dintre d'uns standards de mercat raonables.

Però i l'importador, el distribuidor, el representant espanyol?, català?. Veu que sense vendre més, perquè aquí anem tard i malament, té uns costos gairebé triplicats, només per transportar un producte que, o no pot vendre en condicions, o té que vendre malbaratant el preu.

Les navilieres traballen per zones, no per paísos. Espanya no és més que un petit engranatge (molt petit), i evidentment no té cap força devant els pools ( la 'conferència' li deien antigament ) de fortes navilieres que capten gairebé el 80% del tràfic Est-Oest de mercancies.

L'importador, el comerciant català es trova amb retenciò crediticia, augments esfereidors de costos reals, no pot apujar preus perquè perd tota competitivitat amb els seus colegues europeus. I ara, un govern central visionari, li apujarà l'iva a l'estiu. Un possible client, importador de cascos i altres articles de seguretat per motos origen Xina, s'em lamentava fa pocs dies: el sector demanant un IVA reduit per aquests articles, ja de per sí cars, per competir amb la resta d'Europa. Ningú no els ha fet cas. I ara, un 2% real d'augment al Juliol. Es troven deixats de la mà de Deu. I pagant el triple per el transport. El triple. Es diu ràpid.

Pot sonar paradoxal, però la recuperaciò europea, si no canvien les coses, i aviat, pot significar l'ensorrament encara més profund de la economia espanyola, evidentment catalana. Molt al contrari que els visionaris, que pensen ingenuament que si Europa tira del carro, Espanya s'en sortirà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario