Llegeixo la darrera entrada al blog del meu respectat Miquel Quintana, i la seva desesperança i malestar per la resposta de CIU avui al congrés espanyol, sobre els decrets del incomparable Zapatero (en Quintana l'anomena sovint "Sr. Rodríguez"). Li parla al diputat Campuzano, argumentant que hi haurien altres posicions a prendre, altres opcions a considerar.
Duran Lleida ha escenificat l'abstenciò, permetent que per un trist vot de diferència, un cop més el govern espanyol s'en sur d'una de grossa, i sempre gràcies a l'actitud "responsable" de CIU.
Quintana es queixa, li emprenya el titular de La Vanguardia: "CIU salva España". Això fa mal només llegir-ho, estic d'acord, més quan a l'inrevés, i ja fa temps, "España hunde Catalunya". I no vull barreixar la idea de CIU = Catalunya. No.
Pero, amic i assenyat Quintana, qué podien fer. Que podieu fer? Tu ets del partit. Raons d'estat? Raons de seny, seny que li falta a gairebé tota la classe política espanyola?. Evitar un avançament d'eleccions a Espanya és una raó, per mi poderosa. I crec que no ens convé barrejar ara mateix eleccions generals amb les nostres (que tots sabem que no s'avançarán). Absn d'escriure això llegeixo que la Sra. Casa garanteix sentència abans de l'estiu. Serà un estiu distret, oi?
Dimissiò de Zapatero, del Sr. Rodríguez. I? Tu, Quintana, estás ficat a la "pomada". Tu creus que ara mateix hi ha algú al PSOE amb dos dits de front, capaç d'agafar les regnes del govern, substituint a l'error més gran que han comés els espanyols en dècades?. Jo ho dubto. En tenen algú?.
Arrivada al poder ara mateix de la tropa corrupte i plena de porqueria del PP, amb don Tancredo al capdevant? M'esgarrifo de pensar-ho; aquesta gent, tu ho saps, necessita uns quants anys més a la oposiciò. Només cal una petita ullada a la "Catalunya del Sud" per veure quina mena de mafia hi ha enquistada al PP.
Comprenc que l'actuaciò dels vostres a Madrid us faci trontollar a alguns. Però també comprenc que "es lo que hay", que d'on no n'hi ha no en raja, que ben poca cosa podeu fer ara com ara. Que així de malament van les coses a la península ibèrica. Que potser, només potser, el sacrifici que l'inepte ZP ens fa fer a tots, servirà per alguna cosa, i potser, només potser, al 2012 les coses siguin més senzilles. A menys que CIU canvii de tàctica a la tardor, per els pressupostos. I tinguem eleccions al 2011. Però compte, que avui el PNV ha fet una juguesca de càstic al seu antic soci. Que no la faran amb els pressupostos. Es l'unic que uneix als bascos: el concert. I amb això no jugaran.
Sí Jordi, sí. Estic dolgut i molest perquè creia que CiU actuaria amb més contundència amb el PSC-PSOE a Madrid. I dic PSC, també, perquè allà hi ha 25 diputats del PSC que voten sempre sota les consignes del portaveu del PSOE i mai s'han enfrontat per a res. Són molt bons nois.
ResponderEliminarI estic molest perquè hi havia la formula de no votar i veure què feia el govern. Suposo que al veure's sols haurien convocat eleccions. I què?, res, es convoquen i es fan. Haurien caigut per setembre? o per l'agost? Bé, per agost no ho farien. Però què més dóna?. Potser no s'han de fer en un moment o altra?. I ara què?. Hem de seguir amb un govern format per persones ineptes fins a final de la legislatura, el 2012?. Si en dos anys ens han portat al fons més fosc i negre, en dos anys més en porten a les antípodes. No sé on treballes, però en la meva anterior feina, una multinacional alemanya, l'any 2005, per una situació a la baixa en les vendes i resultats, el consell d'administració va fer fora al director general del grup i als directors generals de quatre delegacions en altres països. I tot va seguir igual. La resta a treballar. Els forats van quedar coberts en un mes i tot va reprendre bé. Un govern, no és res més que un equip de gestors als que els hi encomanem la tasca d'administrar els nostres diners de la millor forma. Quan els ciutadans d'aquest estat i del nostre País ho entenguin, potser llavors es pensaran millor abans d'anar a votar si triar per sigles o per qualitats personals. Clar està que per això ens cal reformar la llei electoral com va fer CiU. A la que so van oposar els tres partits del govern. CiU proposava que el 40% dels càrrecs fossin triats per una llista de partit i els 60% per llistes obertes. Per votació directe. Però està clar que per això cal tenir una gran preparació.
Dius que hi ha la por de que guanyi el PP. No sé si seria millor o pitjor. Que continuarien castigant Catalunya?. Doncs sí. Però potser cal donar-los una oportunitat. Però cal també tenir un govern fort a Catalunya per fer-los front. S'ha criticat i molt els moments d'en Pujol. Pel tema del peix al sac. Doncs mira, ho va fer durant molts anys amb el PSOE i quatre amb el PP. No ens va anar tant malament. Ara, que tenim als socis del PSC i als satèl·lits de les esquerres, hem anat a pitjor. No hem guanyat res. Ni els diners de l'Estatut. Ens han enganyat tots plegats el que han volgut.
Ara, el tema de CiU és un dels que en Mas ens ho haurà d'aclarir. Estic segur que tot ha vingut pels afanys de poder d'en Duran. I per no crear ara un problema a pocs mesos de les eleccions s'ha tingut que fer un àpat a base de gripaus. I dels grossos. Però això ja forma part de la historia de CiU i és un problema intern que algun dia haurem de resoldre.
Amic Jordi, a mi també en va sorpendre, però tinc que dir-te, que amb tota la tritessa els catalans, sempre ens toca treure les castanyes del foc. I crec, que la actuació del Sr. Duran dins que ens importa un bledo al menys a mi el PSOE i el PP, a salvat una situació que anava de
ResponderEliminarcamí com a Grècia. Jo ahir vaig estar a Vic, era la festa de CIU, però els ànims eran tristos, de veura que ens agradi o no estem encara lligats amb ells. Jo ara comprenc la aptitut del Sr. Duran i els demés que no ho van fer en cap moment amb ganes, sinó amb desgana. No més ho van fer pensant amb les persones. Sobretot amb els jubilats amb els mes perjudicats. A Grècia els han rebaixat la pensió en un 26%. I és molt.
Ara això no podran fer-ho. En aquest moments ZP, ja no pinta res. Ara esta agafat per la UE. I te que fer cas. Estem com mai hem estat, avui a la feina un senyor de 70 anys, m'he ha dit, que mai, haviem viscut una situació com aquesta. El PP, vaig llegir estat molt criticat, ja que ells no han fet tampoc res més que anan possant la travanqueta. En fi el Govern Espanyol es una m.... ja m'he entens. Saps ahir van dir que algunes empreses Espanya no els vol comprar, hi han tingut que mirar cap Europa, i van dir, que les empreses que poguéssin miressin de buscar-se la vida a fora. Tu ja ho fas. Jo crec que per tu, serà més ràpit ja que els problemes grossos estan aquí. Jo no més desitjo i espero que dintra de no gaire temps poguem anant sortin també. Per les paraules del Mas, buscan aquets camí, a mida que anem sortin, ara per ara, estem a dins de un kiròfan entre la vida i la mort, però ens sortirem i quan aquest malalt estigui recuperat, va dir que Catalunya ha de ser un Govern dins de la UE. Crec, que ho tenen molt clar, estan ja super cremats. Però pots imaginar que trigarem. Però penso que el més important de tot, es que ja els polítics parlin de això. I moltes persones segur que seguirem aquets camí. Però pensa que segons aquest senyor de 70 del lloc ha on treballo que és un advocat mai havia viscut res com el que estem vivin, ell m'ha dit, que en el any 1945 després de la guerra, la economia va començar ha pujar. No com ara. Jo crec que em de tenir paciéncia i ens sortirem Jordi. Ja voras!!. Entenc que estiguis enrabiat. Però penso que se ha fet en un acte de coherència i de madureça. No pe res més. I a més imagino que a les noticies ho hauràs escoltat el Tripartit ara vol putjar impostos, i CIU no els donarà soport. Necessitem persones amb coherència. I que pensin.
Molts record amic, i espero que a tu, aviat els teus problemes també és vagin solucionant.
Montse Varderi