Vagi per endevant que no milito a cap partit polític, no tinc responsabilitats públiques, i ademés soc fill de la República Independent de Gràcia; per tant em sento en plena llibertat d’expressar el que penso, sense por d’ofendre a ningú, ni que el meu lenguatge, de vegades barroer, pugui ser motiu de queixa de ningú. I no soc homòfob, me la bufen els gais, i els matxos. Dicho queda.
I és que n’estic fins el capdamunt. I aquest cap de setmana passat la cosa ja ultrapasava els límits raonables per no fer esclatar la neurona d’un pobre català anònim, que viu d’una nòmina molt normal, fruit del seu esforç des de fa més de 30 anys.
Amb tot el que tenim a sobre, i ara venen uns quants amb mariconades i matxades, més pròpies de la magnífica pel.licula La Jaula de las Locas.
Ens ve en Miquelet Iceta, tot dolçor ell, exigint que CIU sorti de l’armari, oyes, i es posicioni d’una vegada i digui si vol la independència, perque blabla. I vé el més matxo dels matxos, Don Marcapaquete Puigcercòs, i (casualitats, entre marietes i matxos es deuen entendre), demana el mateix. Deu meu, que malamente deuen estar.
Mireu, son una colla de boiges sense remei. Els uns, embolicats en el federalisme asimétric de geometria variable, amb coordinades autonómiques i fets diferencials no pas intromisius en els manaments de la santa mare Ferraz, però més independentistes que les CUP de Vic; pobrets meus, la mani va fer mal… la parella de l’Iceta deu estar dels nervis, no el deu poder soportar. El Tranquimazin deu correr per casa seva com l’aigua. I s’empipen quan el jacobí més cabrit del Psoe els demana que guanyin els nacionalistes “en votos, no en nacionalismo”. I va el pobret tonto, i contesta “Oyes, que este señor, con mis respetos, está más cerca del PP que otra cosa”. Fill meu, Miquelet, ara ho descobreixes?. La gàvia boja no et devia deixar veure la realitat potser?.
Però es clar, volen que CIU surti de l’armari, per dir que és independentista. Ui, que dolents aquests convergents. Veieu, poble? Que son de dolents, que es volen separar d’Espanya. NO els voteu, que són el dimoni en persona, ui ui.
Els altres, màsters en el Síndrome de Equidistància Pre-electoral, i botiflerisme absolut postelectoral, ara van i fan la cosa més “lògica i congruent”: diuen al Psc que s’ha acabat el bròquil, que fins aquí ha arrivat el tren (de mitja nit imagino, pero no veuen d’um pam lluny), que els sociates s’hi baixen, però ells, paquet per endavant, segueixen fins a la unitat de destí en lo universal de la independencia del mundo mundial de l’Estat Català per pebrots. I els mariques que no els segueixin, que es fotin, que compte que jo tinc vots que protegir, ondia, no fotem, que les CUP a esquerra, en Carretero a la dreta, i algún sonat expresident d’una cosa que és més que un club, encara ens treurà més del que nosaltres sols hem perdut. Fins a aquí: bé. Però, si vols que et toqui la loteria, idiota, fes com l’acudit: primer compra-la. Però no, ells no deixen el Tripi-2, ep! No sigui que perdem pistonada de poder, les ambaixades d’en Carod petin, i jo vull ser conseller encara aquestes vacances, que tinc descomptes arreu, i cotxe oficial. Joan, no fotis!. Això no pas. Imbécils sí, però tontos no. Visca Catalunya Independent. Referéndum al 2014, amb dos pebrots. La crisi econòmica? Que dius, babau! Económicament Catalunya és mes potent que Alemanya i França junts, on va a parar.
Això si, que en Mas surti de l’armari i digui ben clar si és marica o matxote com jo; i així quedarà demostrat que els mariques no hi caben a la Catalunya Republicana Del Futur Immediat. Li fotré vots i la meva equidistancia quedarà ben protegida, per decidir, l’endemà de les eleccions, quina oferta accepto, la que més conselleries i xollos em doni, i… Independència? Programa?. Er, ah, si, es clar, també, també…
Les altres boiges, tot i que pocapenes, son perilloses també. Hereus de comunistes reconvertits en pseudo-eco-pijo-progres, que mai haguessin somiat tenir tant poder com ara, i aconsseguint que un inepte sociata anomeni el pitjor piròman com a cap de bombers. I vist lo vist, ara volen com sigui no perdre el xollo, mitjançant demandes de coordinaciò estratègica virtual, exigint al govern espanyol una co-relaciò de instructives tendents a refer ponts de diàleg inexistent, per tal de que l’Estatut de ‘tots’ els catalans sigui considerat llei fonamental del moviment nacional ecosocialista, i sobretot que el premi Nòbel de l’Herrera tingui una bona poltrona, com ha tingut el més gran incompetent de la Història (tret d’en Zapatero, és clar), l’amic Saura ( per qui no el coneixi, és el marit d’una altre premi Nòbel, la Inma Mayol, sensacional gestora a l’ajuntament Bipartit del Sr. Clos i Sr. Hereu). Compte, i es queden tam amples. Viuen en els mons de Yuppi, i mentre els ràdars vagin recaptant, la resta es limita a recolzar Greenpeace.
Boiges com autentiques cabres. Inútils diplomats; els que (qui en tingui) els van atorgar licenciatures a qualsevol facultat, haurien d’estar a la garjola –perpètua, ah! no, calla, que aquí això no toca-. Veuen l’enquesta de La Vanguardia, els senta malament el café amb llet de diumenge, i surten a vomitar parides tot atacant sense ordre ni concert a CIU. I es clar, té que surtir en Duran a posart-los a lloc: Qui governa amb independentistes és en Montilla. Més clar aigua. Quina creu. I no contesten, el seu autisme és només comparable a la seva idiotesa. I és que el món gai i els matxotes són així.
Tot s’ha sortit de mare. A ulls d’un inexpert en política com jo -però que vota, al loro!-, sembla que la classe política catalana ha arrivat a un nivell tan preocupant, que l’abstenciò serà de les que fan època.
I per rematar-ho, avui llegeixes l’editorial de La Vanguardia, i ves a saber per quin interés, dóna pàbul a una possible-remota-hipotética-nosesapque entesa entre el PP i un govern de CIU, aquí o Madrid. Per això, diu, demana moderaciò al Sr. (¿?) Rajoy, li demana que repari els danys, que se centri, que… qué collons li demana La Vanguardia a aquest impresentable?. Que calli li hauria de demanar, i prou. Si el tipus ha llegit l’editorial, haurà trucat a la Alicia Sanchez dient-li que penqui, que tenen peixet amb l’Artur Mas. Pobre dona, si cada cop que surt a parlar sembla que tingui un greu problema de cervicals. Només falta que algú li doni cantxa al PP a Catalunya. Mereix una carta de reclamaciò en tota regla La Vanguardia. Deu ser el calor que afluixa les neurones inclús dels molt respectables, i gairebé sempre assenyats caps del periòdic. Nchhts!
Quin ridícul més espantós estan fent, especialmente el PSC, que ja no és més que una trist sucursal del PSOE. Com anyoro el meu admirat Maragall. Ell sí era capaç de cabrejar-los bé. Tot i que va perdre, però els va deixar ben retratats. I ara deu estar rient molt del resultat. I CIU es queixava del desplant del 3 percent! Això va ser el més suau de l’amic Pasqual. Ell no es mossegava la llengua enlloc. No com els seus d’ara, una colla de marietes en mans d’el titellaire manaire mentider i manipul.lador. Així va acabar.
Queda massa temps per la tardor. Tenim un estiu distret, la tardor serà molt càlida, i tant de bó les enquestes no s’equivoquin, i torni el seny –el de debò- a casa nostre. Mereixem un respecte, i aquests “mandarins” ens l’han fet perdre totalment. El que més em rebenta és que –masoca que és un- fas un tomb per la premsa ultradretana madrilenya ( ABC, La Razón… he descobert que no hi ha premsa de dretes a seques ), i, quan deixen dues línies sense insultar-nos, s’en foten com si estessin veient la pel.lícula més divertida de la història. I això fa molt de mal.
